El videoclip de Mysterious ways de U2, com el de Human de The Killers, té lloc en un desert. Aquí però, el desert no és sec. Hi ha vida i cultura, no només animals salvatges en un horitzó sec i auster. Els efectes visuals fins i tot, semblen simular el medi aquàtic. Com si tot passés dins de l’aigua. Per sobre la dura matèria, hi ha l’emoció donant-li forma i, sovint distorsionant-la, com una pressió subtil que es nota al cos abans que al pensament.
U2 també ens presenta la vida com una gran dansa còsmica que ens sobrepassa i desborda en tots els sentits. Ara bé, aquí no hi ha desesperació, sinó molta confiança. Mysterious ways és una crida a participar i integrar-se en l’amor còsmic no tant com una idea a comprendre, sinó com una experiència a sentir i travessar, un amor que, quan s’hi entra, orienta el desig i acaba refinant la voluntat. Un al·legat a l’emoció i al desig com a guia espiritual, com a guia cap a la voluntat.
Comencem a fer càbales…
Com vam veure a Physical, Bono i companyia també utilitzen l’arbre de la vida de la càbala per representar una part de la realitat. Ho fan a través de tres elements que es poden identificar amb tres sefirots: Tipheret, Yesod i Malkuth.
En primer lloc tenim el protagonista, en Johnny (Joan), qui, com veurem, s’identifica amb Tipheret o el Sol. El centre de l’ésser, l’ànima i la voluntat, aquell punt intern on, de vegades, tot sembla alinear-se i des d’on respirem amb més amplitud.
En segon terme, trobem “la seva germana, la Lluna”, que a l’arbre de la vida s’associa amb Yesod. Yesod, traduït com a “fonaments”, representa la nostra base emocional, un ego amb els seus desitjos i pors, que sovint es manifesten com tensions, impulsos o resistències físiques abans que com pensaments clars.
Finalment, tenim la pluja que simbolitza Malkuth, la manifestació, allò que acaba prenent forma en l’experiència quotidiana, el lloc on allò viscut internament es tradueix en fets, trobades i circumstàncies.
L’efecte visual del mirall, així com els diferents miralls que apareixen al videoclip, representen aquesta visió cabalística de la realitat material com un reflex d’una realitat espiritual superior. A més, el videoclip juga amb zooms sobtats, talls i girs per crear un efecte de ruptura de la percepció lineal. Com ensenya la càbala, cal una aproximació holística i lateral (una multiperspectiva) per copsar i integrar-se en l’amor còsmic, més semblant a deixar-se afectar per la imatge que no pas a voler-la desxifrar mentalment.
Les tonalitats liloses i blavoses representen el que vagament venim anomenant amor còsmic i el que en càbala es coneix com a Shefa. Una energia i un moviment que sosté el món i anima la creació, perceptible com un flux que travessa el cos quan ens deixem portar pel ritme, el moviment o l’emoció, similar al Prana hindú o al Pneuma grec. En tant que moviment i sosteniment també s’associa a Shakti, qui ja vam conèixer amb Physical de Dua Lipa, amb el nom de Binah. A Mysterious ways, la Shefa és representada per la dona del vestit vermell que balla sensualment amb la lluna de fons.
Joan: Sant i bruixot
Que el nostre protagonista és el Sol queda clar quan es diu que és la germana de la Lluna. Més enllà, que Joan s’associa al Sol queda palés en el solstici d’estiu, en el zènit solar, quan diem que és Sant Joan i fem fogueres. Els clàssics concebien els solsticis com a portes còsmiques custodiades pel Déu romà Janus, nom molt proper a Joan.
En la tradició cristiana, ha quedat Sant Joan Evangelista (27 desembre) com a protector de la “Janua Inferni” o de la porta dels humans. Aquest, el punt més fosc de l’any és produeix al signe de Capricorn, regit per Saturn, i representa un descens a la terra i a lo terrenal.
En canvi, el guardià de la porta dels Déus o “Janua Coeli” és Sant Joan Baptista: l’enèrgic predicador que batejava els creients amb l’aigua del Riu Jordà per preparar-los per l’ascens als regnes espirituals. Un acte ritual de neteja i purificació. El vincle ancestral entre la Lluna -regent de Cranc, signe on es produeix el solstici d’estiu- , l’aigua i els rituals de purificació (banys, immersions, batejos,etc) també es mostra clarament en el videoclip d’U2 com anirem desenvolupant.
El caràcter iniciàtic del nom Joan ha estat estudiat a Catalunya per Jordi Bilbeny. En el seu llibre la “Sardana i la religió de les bruixes” dedica un capítol a l’assumpte: “Joan, el Déu esborrat dels sardanistes”. A Catalunya però també arreu d’Europa es confirma el caràcter iniciàtic dels noms Joan, Jan, Jana i la seva relació amb Janus i Diana, Deesa de la Lluna i la Natura molt directament associada a la bruixeria.
La porta del cel
Mysterious ways, doncs, narra simbòlicament el procés de purificació del pas per la “porta dels déus” o “porta del cel”. Un procés de neteja i despreniment personal de tots els artefactes, creences, construccions identitàries, sentiments d’orgull, etc., no com una lluita violenta contra un mateix, sinó com un alleujament progressiu, una sensació d’anar deixant pesos innecessaris. Un procés de neteja i purificació físic i psíquic imprescindible per experimentar les dimensions més subtils, lleugeres i lluminoses de la realitat, que sovint es reconeixen per una sensació de lleugeresa, obertura o calma interna: l’esperit i l’amor.
A nivell existencial, aquest procés que viu en Joan (el Sol) consisteix a refinar el desig per descobrir l’autèntica voluntat, aprendre a distingir entre el desig que neix de la por i el que emergeix d’una expansió interna més serena. Les imatges de la gent rentant roba evoquen clarament la neteja i la purificació, simbolitzant l’acte ritual del baptisme, com també les fogueres de Sant Joan.
Inicialment en Johnny no està bé i es mostra allunyat de la Lluna i de la seva feminitat. Està “vivint sota terra”, “menjant de llaunes” i “fugint del que no entén”. Viu en una òptica materialista i utilitària, on el cos sembla tens, l’energia baixa i el contacte amb el plaer i la cura personal està sota mñinims. Viu aïllat i separat. Trist, suposem. Hi ha, a més, una necessitat de control, que es percep com rigidesa i dificultat per deixar-se afectar pel que passa. Està cremat. S’ha buidat en alguna cosa que no l’omple. No viu en el propòsit.
Ballant sota la pluja
En la següent estrofa el nostre protagonista surt a caminar amb la Lluna. Entrem en el regne de la manifestació, representat en l’arbre de la vida en Malkut i en el videoclip d’U2 per la pluja. Malkuth és on la llum o energia es condensa en matèria i la pluja és precisament això, gotes d’aigua condensades que van de dalt a baix. Una imatge de la gràcia divina. De la providència també es podria dir. El cel fecundant la terra. Donant-li vida.
Així, en Johnny, conjuntament amb la Lluna, s’obre a explorar i experimentar la vida directament. A dialogar amb allò que no sap. Humilment, està obert a aprendre i, per tant, a canviar amb els canvis dels temps. A viure les paradoxes i a reconèixer el misteri. A sentir l’amor que tot ho toca i tot ho cura, que tot ho uneix. Algunes experiències poden ferir, però són necessàries; també són amoroses. Com diuen: “Déu dona i pren”. Ens descentra l’ego del comandament absolut, no per eliminar-lo, sinó perquè pugui posar-se al servei d’una voluntat més àmplia, i així donar-nos llibertat. Ja ho vam veure amb The Killers: només de genolls es pot tocar el cel.
L’univers conspirador…
L’última estrofa reforça la idea general de Mysterious ways: una confiança profunda en la bondat i la potència de la providència divina. Més enllà del que veiem, hi ha un teixit d’amor que tot ho uneix. Hi ha una unitat subjacent a la realitat que ho entrellaça tot, una interdependència en un desenvolupament conjunt. Inexplicable i misteriosament, la vida es descobreix com una gran conspiració pel propi despertar. A la vida, quan s’observa des d’aquesta mirada, les casualitats semblen transformar-se en sincronicitats i els atzars en fils de sentit que es revelen amb el temps.
Allò d’“els camins del senyor són inescrutables” o “Déu apreta però no ofega” que diuen els capellans va en la mateixa línia. U2 no ha fa des de la fatalitat catòlica, sinó des de la reivindicació de la feminitat i el desig. Posa èmfasis en la confiança i l’optimisme. En l’emoció i el desig. En ballar i experimentar.
“She’s slippy, you’re sliding down. She’ll be there when you hit the ground”. Ella “rellisca” i et fa caure, però també et recull del terra. Com dèiem abans, t’apretarà, però no t’ofegarà. Et treurà, però per donar-te. Ego per llibertat. És el típic “no hi ha mal que per bé no vingui”. Tot és en benefici d’un procés superior que no podem entendre mentalment però si sentir i confiar-hi. “Ella (la vida, l’amor, la realitat) veu l’home a dins el nen” i, misteriosament, sempre ens posa en situacions que ens empenyen a créixer com a persones. A cada un de nosaltres, la vida ens planteja constantment dilemes i disjuntives. Com hi responem influeix molt en el desenvolupament i creixement personal de cadascú.
Del desig cap a la voluntat des de l’amor
Mysterious ways d’U2 ens convida a experimentar el desig, a refinar-lo i a descobrir l’autèntica voluntat. A diferència de la tradició catòlica, que sovint censura el desig com a pecat, U2 el posa al centre. D’aquí l’omnipresència del vermell (en les robes, la lluna, la porta, etc.). Només un mateix pot descobrir el seu camí espiritual a mesura que el camina, i és precisament el desig el que ens fa caminar. És una de les poques guies internes disponibles, sempre que s’escolti amb honestedat i sense confondre’l amb la por o la necessitat de compensació.
De ben segur que el desig ens pot portar a paranys però, quan s’explora amb presència, permet entendre d’on neix i com es relaciona amb la por, el plaer i la identitat. Fins a quin punt està imbricat en la nostra personalitat, amb les nostres virtuts i defectes.
En un món en constant canvi, l’equilibri no pot ser estàtic. Són precisament els desequilibris del desig els que ens porten a explorar i a conèixer els propis límits. Així ens anem coneixent, educant i dissenyant internament. El desig mai desapareixerà, però a mesura que reconeixem el misteri i l’amor que tot ho toca, l’anem refinant i transmutant en voluntat. Així, els plaers dels sentits deixen pas a la joia de la voluntat, una joia més silenciosa, profunda i estable, que se sent al cos com una coherència interna.
Al capdavall, com diu el mestre:
“El veritable amor és voluntat, i la veritable voluntat és amor.”
Més informació i crèdits:
Lletra Mysterious ways d’U2
https://www.letras.com/u2/62990/
El foc secret de Sant Joan
https://www.inh.cat/articles/El-foc-secret-de-Sant-Joan–ID1771
Article molt detallat i referenciat d’en Jordi Bilbeny on detalla l’origen i evolució de “Joan”.
El simbolismo de los dos solsticios, desde el Jano de dos caras hasta los dos Juanes
https://axismundi.blog/es/2020/06/23/el-simbolismo-de-los-dos-solsticios-desde-el-Jano-de-dos-caras-hasta-los-dos-Juanes/
Article molt interessant que explica més el detall l’evolució històrica i simbòlica dels cultes als Solstici i la mutació de Janus als Sants Joans.