El videoclip de Mysterious ways de U2, com el de Human de The Killers, té lloc en un desert. Aquí però, el desert no és sec. Hi ha vida i cultura, no només animals salvatges en un horitzó sec i auster. Els efectes visuals fins i tot, semblen simular el medi aquàtic. Com si tot passes dins de l’aigua. Per sobre la dura matèria, hi ha l’emoció donant-li forma i, sovint distorsionant-la.
U2 també ens presenta la vida com una gran dansa còsmica que ens sobreapassa i desborda en tots els sentits. Ara bé, aquí no hi ha desesparació, sinó molta confiança. Mysterious ways és una crida a participar i integrar-se en l’amor que, com vam explicar amb Dua Lipa, fonamenta la realitat i l’esdevenir. Un al·legat a l’emoció i el desig com a guia espiritual, com a guia a la voluntat.
Comencem a fer càbales…
Com vam veure a Physical, Bono i companyia també utilitzen l’arbre de la vida de la càbala per representar una part de la realitat. Ho fan a través de 3 elements que es poden identificar amb 3 sefirots: Tipheret, Yesod i Malkuth.
En primer lloc tenim el protagonista, en Johnny (Joan), qui com veurem, s’identifica amb Tipheret o el Sol. El centre de l’ésser, l’ànima i la voluntat. En segon terme, trobem “la seva germana, la lluna” qui a l’arbre de la vida s’associa amb Yesod. Yesod, traduit com a “fonaments”, representa la nostra base emocional, un ego amb els seus desitjos i pors. Finalment, tenim la pluja que simbolitza Malkuth, la manifestació. La providència divina com veurem.
L’efecte visual del mirall, així com els diferents miralls que apareixen al videoclip representen aquesta visió cabalística de la realitat material com un reflex d’una realitat espiritual superior. A més, el videoclip juga amb zooms sobtats, talls i girs per crear un efecte de ruptura de la percepció lineal. Com ensenya la càbala, cal una aproximació holística i lateral (una multiperspectiva) per ascendir als regenes espirituals.
Les tonalitats liloses i blavoses representen el que vagament venint anomenant amor còsmic i el que en Càbala es coneix com a Shefa. Una energia i un moviment que sosté el món i anima la creació, similar al Prana hindú o Pneuma grec. En tant que moviment i sosteniment també s’associa a Shakti, qui ja vam conèixer amb Physical de Dua Lipa. A Mysterious ways d’U2 la Shefa és representada per la dona del vestit vermell que balla sensualment amb la lluna de fons.
Joan: Sant i bruixot
Que el nostre protagonista és el Sol queda clar quan es diu que és la germana de la Lluna. Més enllà, que Joan s’associa al Sol queda palés en el solstici d’estiu, en el zènit solar, quan diem que és Sant Joan i fem fogueres. A més, els clàssics concebien els solsticis com a portes còsmiques custodiades pel Déu romà Janus, nom molt proper a Joan
En la tradició cristiana, ha quedat Sant Joan Evangelista (27 desembre) com a protector de la “Janua Inferni” o de la porta dels humans. Aquest, el punt més fosc de l’any és produeix al signe de Capricorn, regit per Saturn, i representa un descens a la terra i lo terrenal.
En canvi, el guardià de la porta dels Déus o “Janua Coeli” és Sant Joan Baptista (24 de juny): l’enèrgic predicador que batejava els creients amb l’aigua del Riu Jordà per preparar-los per l’ascens als regnes espirituals. Un acte ritual de neteja i purificació. El vincle ancestral entre la Lluna -regent de Cranc, signe on es produeix el solstici d’estiu- , l’aigua i els rituals de purificació (banys, immersions, batejos,etc) també es mostra clarament en el videoclip d’U2 com anirem desenvolupant.
El caràcter iniciàtic del nom Joan ha estat estudiat a Catalunya per Jordi Bilbeny. En el seu llibre la “Sardana i la religió de les bruixes” dedica un capítol a l’assumpte: “Joan, el Déu esborrat dels sardanistes”. A Catalunya però també arreu d’Europa es confirma el caràcter iniciàtic dels noms Joan, Jan, Jana i la seva relació amb Janus i Diana, Deesa de la Lluna i la Natura molt directament associada a la bruixeria.
La porta del cel
Mysterious ways doncs, narra simbòlicament el procés de purificació del pas per la “Porta del Déus o del Cel”. Un procés de neteja i desprendiment personal de tots els artefactes, creences, construccions identitàries, sentiments d’orgull, etc- que impedeixen experimentar directament la realitat. Un procés de neteja i purificació físic i psíquic imprescindible per experimentar les dimensions més súbtils, lleugeres, i lluminoses de la realitat: l’esperit i l’amor.
A nivell pràctic. aquest procés que viu en Joan (el Sol de la persona) consisteix en refinar el desig per descubrir l’autèntica voluntat. Les imatges de la gent rentant roba evoquen clarament a la neteja i purificació simbolitzant l’acte ritual del baptisme. Com també, les fogueres de Sant Joan.
Inicialment en Johnny no està bé i es mostra allunyat de la Lluna i la seva feminitat. Està “vivint sota terra”, “menjant de llaunes” i “fugint del que no entèn”. Viu en una òptica materialista i utilitària en que sembla descuidar les pròpies cures i el benestar. Viu aïllat i separat. Trist suposem. Hi ha a més, una necessitat de control i de dominar les situacions que l’impedeix experimentar i créixer. Està cremat. S’ha buidat en alguna cosa que no l’omple. No viu en el propòsit.
Ballant sota la pluja
En la següent estrofa el nostre protagonista surt a l’acció, a caminar, amb la Lluna. Entrem en el regne de la manifestació, representat en l’arbre de la vida en Malkut i en el videoclip d’U2 per la pluja. Malkuth és on la llum o energia es condensa en matèria i la pluja és precisament això, gotes d’aigua condensades que van de dalt a baix. Una imatge de la gràcia divina. De la Shefa que esmentàvem. De la providència i misericòrdia també es podria dir. El cel fecundant la terra. Donant-li vida.
Així en Johnny, conjuntament amb Lluna, s’obre a explorar i experimentar la vida directament. A dialogar del que no sap. Humilment està obert a apendre i per tant a canviar amb els canvis dels temps. A viure les paradoxes i reconèixer el misteri. A sentir l’amor que tot ho toca i tot ho cura. Que tot ho uneix. Algunes experiènies poden ferir, però són necessàries, també són amoroses. Com diuen “Déu dona i pren”. Ens pren l’ego per donar-nos la llibertat. Ja ho vam veure amb Human de The Killers i gairebé igual ho repeteix U2: només de genolls es pot tocar el cel.
L’univers conspirador…
L’última estrofa reforça la idea general de “Mysterious ways”: una absoluta confiança en la bondat i potència de la providència divina. Més enllà del que veiem, hi ha un teixit d’amor que tot ho uneix. Hi ha una unitat subjacent a la realitat que ho entrellaça tot. Una absoluta interdependència en un desenvolupament conjunt. Inexplicable i misteriosament, la vida es descobreix com una gran conspiració pel propi despertar. A la vida no hi ha casualitats, ni atzars. Hi ha sincroniciats i causalitats kàrmiques que lleugerament intuïm.
Allò d’“els camins del senyor són inescrutables” o “Déu apreta però no ofega” que diuen els capellans va en la mateixa línia. U2 no ha fa des de la fatalitat catòlica, sinó des de la reivindicació de la feminitat i el desig. Posa èmfasis en la confiança i l’optimisme. En l’emoció i el gaudi. En ballar i experimentar.
“She’s slippy, you’re sliding down. She’ll be there when you hit the ground”. Ella “rellisca” i et fa caure, però també et recull del terra. Com dèiem abans, t’apretarà, però no t’ofegarà. Et treurà, però per donar-te. Ego per llibertat. És el típic “no hi ha mal que per bé no vingui”. Tot és en benefici d’un procés superior que no podem entendre mentalment però si sentir i confiar-hi. “Ella (la vida, l’amor, la realitat) veu l’home a dins el nen” i, misteriosament, sempre ens posa en situacions que ens empenyen a crèixer com a persones. A cada un de nosaltres, la vida ens planteja constantment dilemes i disjuntives. Com hi responem marca el desenvolupament i creixement personal de cadascú.
Del desig cap a la voluntat des de l’amor
“Mysterious ways” d’U2 ens invita a experimentar el desig, a refinar-lo i a descobrir l’autèntica voluntat. A diferencia de la tradició catòlica que censura el desig com a pecat, U2 el posa al centre. D’aquí l’omnipresència del vermell (en les robes, la lluna, la porta, etc). Només un mateix pot descobrir el seu camí espiritual a mesura que el camina i és precisament el desig el que ens fa caminar. Només vivint la pròpia vida en llibertat podem avançar en l’autconeixement i per això cal respectar i seguir el propi desig. És l’única guia que tenim. Sense reprimir-lo, ni disfressar-lo.
De ben segur que el desig ens farà caurà en paranys però, cal viure’l per entendre d’on surt i com es relaciona amb la por i el plaer. Fins a quin punt està imbrincat en la nostra personalitat, amb les nostres virtuts i defectes.
En un món en constant canvi, l’equilibri no pot ser estàtic. És precisament els desequilibris del desig el que ens porta a explorar i conèixer els propis límits. Així ens anem coneixent, educant i dissenyant internament. El desig mai desapareixerà, però a mesura que reconeixem el misteri i l’amor que tot ho toca, l’anem refinant i transmutant en voluntat. Així els plaers del sentits, deixen pas a la joia de la voluntat.
Al capdavall, com diu el mestre, “El veritable amor és voluntat, i la veritable voluntat és amor”.
Més informació i crèdits:
Lletra Mysterious ways d’U2
https://www.letras.com/u2/62990/
El foc secret de Sant Joan
https://www.inh.cat/articles/El-foc-secret-de-Sant-Joan–ID1771
Article molt detallat i referenciat d’en Jordi Bilbeny on detalla l’origen i evolució de “Joan”.
El simbolismo de los dos solsticios, desde el Jano de dos caras hasta los dos Juanes
https://axismundi.blog/es/2020/06/23/el-simbolismo-de-los-dos-solsticios-desde-el-Jano-de-dos-caras-hasta-los-dos-Juanes/
Article molt interessant que explica més el detall l’evolució històrica i simbòlica dels cultes als Solstici i la mutació de Janus als Sants Joans.